Corrent entre patrimoni monumental (2)

La segona parada del nostre periple vacacional d'aquest estiu ens ha portat des de La Granja de San Ildefonso (Segovia) a la ciutat d'Almagro (Ciudad Real). I potser vosaltres us demanareu que què redimonis se'ns hi ha perdut en aquesta raconada de la Manxa? Doncs heu de saber que per a la gent que busca tranquil.litat, una certa dosi de cultura i monumentalitat pels carrers, Almagro és una parada obligada en aquesta part del país. De fet, sempre he pensat que la millor manera de calibrar el potencial turístic d'un indret és fer una ullada a la seva oferta d'allotjaments ja que, al cap i a la fi, si es vol atreure gent i que s'hi quedi, a més d'oferir quelcom a fer i visitar, també se li ha de donar l'oportunitat de fer-hi nit. Doncs bé, mireu, entre algunes altres, aquesta Web i veureu que l'oferta d'establiments és prou àmplia i variada per a una ciutat que arriba gairebé als 9.000 veïns.

Almagro és la capital històrica del Campo de Calatrava, zona el nom de la qual prové d'una de les poderoses ordres religioses i militars que tant van sovintejar a l'edat mitjana per les Espanyes en la seva lluita de reconquesta contra els moriscs (és més, per tota aquesta zona el nom de "Calatrava" acostuma a acompanyar el topònim de molts nuclis). Derivat d'aquest passat, ha sabut conservar un important patrimoni monumental que, malgrat no tenir cap peça de renom mundial, sí ha fet que hagi estat declarat Conjunt Històric i Artístic. Com diu aquesta web, i sense exagerar ni un bri, "Pasear por las calles de Almagro constituye una invitación a sumergirnos en su pasado, en la leyenda de monjes guerreros y caballeros, en la grandiosidad de sus iglesias y conventos, o en la perfecta traza de su inalterado Barrio Noble; pero también en la realidad de una población que ha desempeñado un papel primordial como claro referente cultural en La Mancha, especialmente desde la perspectiva teatral, merced a su Festival Internacional de Teatro Clásico". De fet, segurament si per algun motiu concret és coneguda aquesta ciutat és per aquest Festival que se celebra durant el juliol i que fa que el mes d'agost sigui, paradoxalment, temporada baixa des del punt de vista turístic. I una de les parades obligades per la ciutat ha de ser el seu Corral de les Comedias; declarat Monument Nacional l'any 1955, conserva l'estructura original dels teatres del segle XVII i és l'únic exemplar de la primitiva arquitectura teatral que encara roman en peu a Europa i en funcionament. Però com aquest no és un bloc turístic, no m'aniré per les branques i us deixo aquesta Web on si us interessa, podeu accedir a molta més informació i més detallada. I sisplau, no deixeu de fer-hi una visita obligada (hi ha un parell d'empreses que s'hi dediquen) perquè val molt la pena.

Val a dir també que Almagro forma part d'un dels sectors que integren les moltes rutes que es van començar a difondre a partir del 2005, amb motiu del cinquè centenari de la publicació de la celebèrrima obra de Cervantes "El Ingenioso Hidalgo Don Quijote de la Mancha" (primera part). En concret, el número 3 de Villanueva de los Infantes a Almagro y Calatrava la Nueva i que si la voleu fer en BTT la divideixen en 6 etapes per a un total de 278 km. I us ben asseguro que per a qui vulgui practicar aquest esport sense haver-se d'amoïnar gaire per si ha de fer trams molt costeruts, aquí ho té molt bé perquè de tan plana que és tota aquesta zona, fins i tot deu arribar a ser una mica avorridota. De totes formes, tampoc compto que us trobeu molta gent circulant en BTT per aquests camins perquè segons el guia que ens fa fer la visita per Almagro, el "boom" que va suposar al seu moment l'esdeveniment del Quixot, ja s'ha esvaït.

I de la mateixa forma, qui vulgui sortir a córrer i fer tirades llargues i planes, això és un "paradís". Ara bé, eviteu de sortir en hores de molta calor perquè les ombres són molt cares de trobar. Si mai us hi acosteu i feu parada i fonda, us proposo un itinerari circular del tot planer d'uns 9,5 km. amb inici i arribada al Parador -un antic convent molt ben restaurat i condicionat- i que surt a les afores per un dels nombrosos camins que envolten la zona. Després, al tram final es pot combinar com es vulgui a l'hora d'endinsar-se per alguns carrers però suposo que d'una manera o altra és obligatori que passeu per la Plaza Mayor, d'aquelles típiques places porxades castellanes on, si més no en aquest cas, arran del turisme, els baixos dels edificis s'han reconvertit en botigues de records, tasques i bars. En aquest enllaç teniu el plànol del nucli històric amb la situació dels punts de més interès. Vosaltres mateixos.


Mostra Almagro en un mapa més gran

És clar que si us agrada participar en alguna cursa, sapigueu que aquest passat mes de maig es va fer la setena edició de la Mitja Marató d'Almagro, dins el circuit de curses populars de la Diputació Provincial de Ciudad Real (fotos edició del 2011). I "ojo al dato", si mireu els preus de les curses, són una mica més barates que moltes de les nostres. Per acabar, no deixeu de tastar el formatge manxec ja que si sou formatgers, aquí en gaudireu d'allò més i un parell de curiositats: primera: Almagro és també molt coneguda (per aquestes contrades) per la seva tradició en el "encaje de bolillos" (en català, les puntes de coixí) (enllaç); i segona, encara que una mica en desús avui dia, també és coneix aquesta vila per la dita "Quedar como Cagancho en Almagro" i si voleu saber-ne el motiu, en aquest enllaç teniu l'explicació.

Corrent entre patrimoni monumental (1)

Els i les seguidores del bloc ja s'hauran adonat que als darrers dies està una mica en stand by ja que la darrera entrada és del 25 de juliol. Això no és gens habitual en mi perquè fins el moment, la regularitat en la publicació de nous escrits ha estat una constant, i fins i tot en ple estiu. Aquest cop, però, no ha estat així i confesso que el context vacacional s'ha encomanat al meu vessant "literari". També és cert, i ho dic una mica en descàrrec meu, que el fet de no haver participat a cap cursa des de finals de juny (a Bagà) tampoc ha ajudat gaire a millorar la situació. I en aquest sentit, i com diré més endavant, si juliol ha estat un mes en blanc, l'agost tampoc té unes millors perspectives. Però aquesta manca de curses s'ha vist en part pal.liada per l'oportunitat que he tingut d'entrenar (per dir-ho d'una forma) per llocs on córrer pot ser un plaer, aprofitant una sortida vacacional d'uns quants dies, i que amb aquesta entrada i en altres de successives, us explicaré amb una mica més de detall.

De fet, ja sabeu que sempre que surto a fora i tinc l'oportunitat, incloc al meu equipatge les meves sabatilles, i poca cosa més, perquè crec que una de les millors maneres de conèixer un indret turístic sense que hagis de patir per si et trobaràs després molta gent al teu voltant, és sortir a córrer ben d'hora al dematí. Val a dir també que el relat d'aquestes sortides serveix per donar una mica de "vidilla" al bloc, en una època de l'any no gaire propícia perquè aquest estigui plenament actiu. En concret, fa poc més d'una setmana (fixeu-vos si vaig amb retard) que hem tornat del centre d'Espanya on després d'agafar el cotxe, la dona i el nen per aquest ordre, hem visitat tres indrets que sense estar inclosos dins el top ten de les ciutats turístiques d'aquest país, no són tampoc del tot desconeguts, sobretot per a la gent que busqui combinar tranquil.litat amb patrimoni monumental i per descomptat, que la ruta inclogués l'opció de fer nit en un Parador (ho confesso, en som fidels seguidors). Així, aquest any ens hem deixat caure per la Granja de San Ildefonso (Segòvia), Almagro (Ciudad Real) i Alcalá de Henares (Madrid) i per suposat, m'he trepitjat els carrers i els voltants d'aquests tres nuclis. Així, en aquesta primera entrada i en les dues posteriors d'aquesta "trilogia", us faré cinc cèntims dels itineraris que he fet per si mai voleu seguir les meves petjades.

La Granja de San Ildefonso es troba a uns 10 km. de la ciutat de Segòvia i és un petit poble on la "joia" turística és el palau reial i els seus jardins. No m'estendré gaire a explicar la seva història, orígens, descripció, etc. perquè per això hi ha un munt de webs on podeu trobar informació molt més precisa que la que us pugui oferir jo aquí (tot i així us deixo aquest enllaç de "Patrimonio nacional" i aquest altre de la inevitable wikipedia). Per a qui no ho conegui, i a grans trets, diria que ve a ser una mena de Versalles (més petit) on el que deu molar bastant deu ser córrer pels jardins i perdre-s'hi pels seus carrerons, fonts, etc. De fet, al seu moment es van dissenyar perquè tinguessin més importància que el propi palau. La idea era viure al camp i construir "una casa petita amb un gran jardí"; el rei Felip V plantejà la seva construcció d'acord amb els gustos francesos del moment, la qual cosa donà lloc a un jardí amb molts ornaments a base de fonts i escultures. I ja dins el palau, no us hauríeu de perdre tampoc la col.lecció de tapissos flamencs, de grans dimensions i fantàstica iconografia, que es van confeccionar per encàrrec de l'emperador Carles V.

De totes formes, com l'horari de visita dels jardins no s'ajustava a la meva pràctica de córrer d'hora pel dematí, i com el nucli en sí mateix tampoc és tan gran, us proposo un altre recorregut per les afores. En concret la volta a l'embassament del Pontón -que aprofita les aigües del riu Eresma- i que és bastant planer, llevat del tram inicial -baixada- i del final -una mica de pujada. L'itinerari circular -inici i arribada al Parador- té una distància que no arriba als 10 km. i el podeu acabar passant per alguns dels carrers que menen a l'entrada al Palau reial, ja dins el nucli històric. Té poc asfalt, des de la sortida de la carretera que porta a Segòvia i fins la presa segueix una pista molt ben compactada (té tota la pinta de ser una zona de passeig) i a partir d'aquí la pista esdevé un corriol sense gaires dificultats fins la carretera que porta de nou a La Granja, venint des de Peñafiel. Ara bé, si l'heu de fer a l'estiu convé que sigui de bon matí perquè no hi ha gaires zones ombrívoles. I si aquest recorregut no us acaba de fer el pes i disposeu de més temps, tafanejant pel Web he trobat aquest altre que us porta des de La Granja al mateix cor de la ciutat de Segòvia: coincideix amb el meu fins a la pressa de l'embassament i després segueix una pista en direcció a Palazuelos de Eresma per a un total de poc més de 12,6 km.

Tot plegat, aquí us deixo el mapa del recorregut. Si mai el feu, recordeu-vos de mi però no caldrà que m'ho agraïu. És de "franc". Pròxim capítol: Almagro. Per acabar, dos enllaços que relacionen les vacances estivals i el córrer. Aquest és d'Olite (2010) i aquest altre d'una part del Camí de Sant Jaume (2009).

Mostra La Granja de San Ildefonso en un mapa més gran

Juliol en blanc ... però i l'agost?

A falta d'una setmana perquè acabi el juliol ja us puc confirmar que tancaré el mes buit, sense cap cursa al sac. Aquest cap de setmana he estat de festa major pel Baix Segrià i el proper tampoc ho tinc gaire bé per fer-ne cap, la qual cosa vol dir que no seré present ni a la Cursa Popular de Bagà ni a l'Espluga de Francolí, com apuntava en l'entrada de les possibles curses a fer durant aquest mes que s'acaba. Les dues s'escauen en dissabte i per tant, havia de ser o una o altra: la primera és de les bones, boniques i barates, de les que he qualificat més d'un cop de "genuïnament populars", sense massa pretensions, compaginant-la amb curses infantils i per tant, una molt bona opció si ens hem de moure pel Berguedà nord. De la segona no en tinc cap referència -no l'he feta mai- però després d'haver llegit algunes opinions en un fòrum, crec que s'ha de tenir en compte per a propers anys, bo i més si en el moment d'escriure aquesta entrada ja s'han superat la xifra dels 800 inscrits. I si hi ha temps, diners i forces -doncs la cursa ni és curta ni tampoc còmoda-, sempre és un bon pretext per passar un cap de setmana per aquelles contrades, que prou boniques que són.

Total, que aquest juliol haurà passat sense pena ni glòria i cal pensar en l'agost. I tot i que estem parlant d'un mes vacacional per excel.lència, si us ve de gust córrer -ni que sigui per "matar el cuc"- podem trobar unes quantes opcions interessants i a més a més, bé de preu. Jo m'hi he fixat en quatre que m'agradaria fer però ja sóc conscient que no totes cauran, ni de lluny però tampoc hem de descartar fer-ne alguna. I atenció, tres són gratuïtes:

• Cros de Les Coromines (dissabte 6 d'agost): al municipi bagenc d'Aguilar de Segarra. Una cursa gratuïta de 5 km. en un entorn del tot rural, casolana, amb curses infantils, etc. És a dir, d'aquelles que hi vas només pel simple plaer de córrer. No en tinc cap referència tret d'aquesta entrada de l'any passat del col.lega corredor i blocaire "Malfieten", i si la llegiu us adonareu de quin pal van. A veure si coincidim de nou després d'haver-ho fet a Castelltallat.
• Cros de Cabrera d'Anoia (dissabte 13 d'agost): també gratuïta, de 10 km. i si feu una ullada al web veureu que té un perfil una mica trenca-cames. En aquesta ja m'hi vaig fixar l'any passat però com altres cops, tot va quedar en un parlar-ne. Potser aquest any ens hi acostem, aprofitant que és un dels actes de la seva festa major.
• Cursa de la festa major de Manlleu (dilluns, 15 d'agost): gratuïta, amb un recorregut de 5 km. i amb curses infantils. Si no sabeu què fer aquell dia, sempre podreu aprofitar l'avinentesa per passar una bona jornada en aquesta vila osonenca.
  
• I per últim, la IV Transllena (dissabte 20 d'agost): una cursa de muntanya de 13,3 km. que se celebra a la vila de la Pobla de Cérvoles (Les Garrigues). Té un preu encara raonable (15€) i també un perfil exigent. Com es fa a la tarda, seria també aquesta un bon pretext per passar-hi un cap de setmana gaudint de la ruralitat d'una comarca com aquesta.

Tot plegat, no direu que no us dono opcions interessants i barates per no deixar de córrer durant l'agost. Crec que alguna d'aquestes faré però també dependrà de compromisos socials varis de cap de setmana. En aquest sentit, la meva agenda no és que estigui buida, justament. Per cert, bon estiu.

Premis Blocs Catalunya: segon intent

D'ençà uns dies que s'ha obert el període de votacions als blocs presentats a la quarta edició dels Premis Blocs Catalunya 2011 i als quals, de nou, s'ha tornat a presentar Marathon man amb l'esperança de passar el tall dels escollits entre els finalistes i després ... Déu dirà. Si llegiu les bases dels premis els punts 10 i 12 especifiquen que el nombre total de vots dels blocs determinarà els finalistes de cada categoria i que després, un jurat integrat per persones de reconegut prestigi, així com guanyadors d’anteriors edicions, decidirà els guanyadors per a cada categoria. Fins aquí veig que no hi ha cap canvi respecte l'any passat, tot i que hores d'ara no em queda gaire clar el nombre de finalistes. En aquesta breu notícia extreta del programa "Espai Internet" de TV3 se us detallen les categories temàtiques als quals s'han hagut d'inscriure els blocs (12) i sota el paraigües de 3 altres grans categories: blocs personals, professionals i corporatius. En total, 460 blocs, que es diu ràpid!

El que sí ha canviat, i molt, és el mecanisme de votació. Recordo l'any passat que cada bloc estava inclòs en una categoria temàtica (10) i que era més fàcil i còmode, allò que en terminologia informàtica crec que s'anomena user friendly. Els bloc estaven enllaçats i els participants podien votar només accedint a l'enllaç, i a més de poder emetre un vot general al bloc, per cada cinc entrades votades s'afegia un vot més al còmput global. Però feta la llei, feta la trampa: es podia votar un mateix bloc des de qualsevol ordinador tants cops com es volgués i d'aquí que van haver-hi algunes queixes dels internautes. Després, i si la memòria no em falla, l'organització va decidir ampliar el nombre de finalistes, de 5 a 10, a mode de compensació, i aplicar també un mecanisme per detectar votacions sospitoses de frau (no sé què d'un logaritme); així, a poc d'acabar el període de votació el meu bloc va veure com se'ls retallava un grapat de vots (i creieu-me, no eren meus!). Enguany, però, la cosa ha canviat com deia abans; per poder votar cal donar-se d'alta al web de Stic.cat (registre) i també hi ha l'opció de fer-ho si es té un compte de Facebook o Twitter al taulell de votacions dels Premis. Un cop dins el panell personal de STIC, l’usuari disposarà de 12 vots per a repartir entre les 12 categories dels Premis Blocs, a raó d'un vot per categoria i el sistema informarà l'usuari registrat dels vots que encara no ha utilitzat, de les categories on ja ha votat i dels blocs pels quals ho ha fet (enllaç).

Com podeu comprovar, d'una banda aquest sistema de votació deu garantir la fiabilitat de les votacions (tret que un mateix votant es registri amb perfils diferents), i això sempre és bo per assegurar el "joc net" per després escollir els finalistes; però de l'altra reconec que per a una persona que no pugui dedicar-hi massa temps a aquesta qüestió i que només vulgui votar un bloc concret per amistat o afinitat, s'ho rumiï dues o més vegades abans de fer tot aquest procés. Altrament dit, que diria que això anirà en detriment del nombre final de vots que recullin tots els blocs. Però com ja s'ha dit, aquest només serveix per accedir al grup afortunat de finalistes i ... esperem que enguany s'esborri la sospita de la passada edició en què el bloc més votat va acabar sent el guanyador en bona part de les categories. I si l'any passat vam assistir a la cerimònia de lliurament dels premis a la bonica vila de Mataró, a l'octubre ho haurem de fer a la no menys bonica de la Seu d'Urgell.

Tot plegat, que en els propers dies iniciaré la meva campanya particular d'enviament de missatges a les meves amistats i persones conegudes per mirar de convèncer-los que hi dediquin una mica del seu preuat i escàs temps lliure i dipositin la seva confiança en el meu bloc (sabent que aquest no serà l'únic que podran votar). Però mentre fa un any l'esforç que vaig esmerçar va ser bastant gran, reconec que ara m'ho prendre amb molta més calma. De fet, com deia en una entrada de finals de maig, la meva primera intenció era no inscriure'm als Premis però després més d'un em va fer veure la utilitat que té això de cara a una major visibilitat i promoció al bloc que, premis a part, suposo és el que busquem tots aquells que en tenim un.

Per cert, el període de votació acaba el 10 de setembre i per si em voleu votar m'heu de buscar a la categoria d'esports. Estigueu-ne al cas i gràcies per endavant.

Cursa del Mosquit: breu balanç

El passat dissabte a la tarda vaig treure el cap a la segona edició de la Cursa del Mosquit de Manresa, amb la intenció de veure'n l'ambient, fer unes quantes fotografies i recollir alguna que altra opinió i comentari. Com ja he dit més d'un cop, hi vaig ser l'any passat a la seva estrena i crec que no va ser del tot reeixida, si ens agafem a allò de la relació qualitat-preu i per tant, ni que sigui com a espectador passiu, estava encuriosit per com aniria enguany i amb l'esperança que fos millor. El primer canvi respecte l'anterior cursa ha estat de data, ja que s'ha passat de principis de juny a mitjans de juliol però reconec que en desconec el motiu: potser hom va pensar que al juliol hi hauria menys competència d'altres curses -però alhora el risc que fes més calor; potser el canvi va respondre al fet que en un principi no estava prevista que es fes -com vaig comentar fa un temps- i després, un per l'altre la cosa es va animar ... No ho sé i la veritat és que tampoc vaig demanar-ho perquè en cap moment vaig tenir la intenció de córrer-la.

El recorregut va ser el mateix de l'any passat, és a dir, sortida i arribada a les instal.lacions del Club Tennis Manresa, al costat del Parc de l'Agulla, i seguint d'anada i tornada part del traçat de la Sèquia. A qui li agradi trepitjar camí i pista és ideal perquè no té gairebé res d'asfalt (potser uns 100 m.) però això sí, en dies de sol i molta calor cal hidratar-se bé i tapar-se el cap perquè no hi ha cap lloc ombrívol (tret de l'arribada). Per tant, és inevitable arribar del tot xop i amarat de suor. Recordo l'any passat com una de les crítiques més recorrent va ser que van fer curts en el tema de l'aigua als avituallaments -errada garrafal en una cursa en ple estiu-, crec que perquè el mateix dia van admetre més inscripcions del compte. Enguany, però, no vaig sentir cap comentari crític en aquest sentit motiu pel qual cal pensar que això va quedar resolt.

D'altra banda, malgrat que certs aspectes com aquest esmentat s'hagin pogut resoldre, segueixo opinant que és una cursa cara i sóc de l'opinió que no hi ha res que justifiqui els 14€ que valia la seva inscripció. No era una cursa amb xip, la web no incloïa ni el reglament ni altra informació d'interès per al corredor com el recorregut i/o perfil i tot plegat, que valia massa per al pa que s'hi va donar. A més, un té la sensació que les curses en què hi col.labora o organitza la botiga d'esports 2.0 són més cares de l'habitual (aquesta 14€ i la primera Cursa de Castellnou de Bages del passat octubre en va valdre 15, per a només 10 km.). Potser aquest fet va dissuadir molta més gent de participar-hi ja que enguany si van aplegar 157 corredors quan l'any passat en van ser 189. És clar que aquesta petita davallada pot respondre a altres factors com ara la data del calendari però tampoc hauríem de descartar ni aquest del preu ni la referència no del tot positiva de la cursa de l'any passat. Al cap i a la fi, si d'entrada ja ens situem en aquest nivell de preus, què passarà en futures edicions quan és ben sabut que la tendència és que tot s'encareixi -curses incloses- més que no pas baixin de preu.

I per cert, en aquesta mateixa línia, dues qüestions més a comentar: primera, em va semblar una cosa fora de mida que la cursa infantil (desconeixia que se'n fes una i tant al web de Ropits com del Club de Tennis no en deien res) valgués 8€ (i per tan sols 1 km.). D'això sí que no en podem dir que s'incentiva que vinguin els pares a córrer amb nens. Això sí, el nom ben encertat -la "Cursa del Mosquitet". I la segona qüestió és que en el preu de la inscripció hi havia un petit descompte per als socis del Club de Tennis Manresa (12€) però pel que vaig veure en el llistat d'inscrits això tampoc els devia atreure gaire perquè només n'hi constaven 13 (menys d'un 10%). Així doncs, en vistes de l'èxit, potser que el descompte l'apliquessin als no socis, que eren la majoria. Tot plegat, que encara que potser la cursa hagi estat millor que l'any passat no compto que hi participi més cops, si no és que baixin el preu. També és cert que potser a la gent de Manresa li sàpiga greu pagar 14€ per córrer per un indret que molts ja deuen conèixer perquè just el Parc de l'Agulla i el camí de la Sèquia són un dels llocs predilectes per anar-hi a entrenar (ahir mateix ho vaig fer jo).

Per acabar, us poso l'enllaç a un àlbum amb unes quantes fotos: hi podeu veure els guanyadors en categoria masculina i la guanyadora (la Txell Calduch), el punt de sortida i arribada del Club de Tennis Manresa, el Parc de l'Agulla (aquí es va fer el primer qm.) i alguna vista més (p. ex. l'inici del camí de la Sèquia)

Juliol: de moment, res de res

Estem gairebé a mitjans de juliol i de moment s'estan confirmant les previsions de fa unes setmanes sobre els molts números que tenia perquè aquest mes acabés en blanc. I és que entre que fins ara no hi ha hagut una tria gaire lluïda, algun compromís familiar i la calor, aquests dos primers caps de setmana les sabatilles s'han quedat arraconades. I tot apunta que el proper serà més del mateix (potser aquest en concret serà una bona oportunitat per fer una sortida en BTT com Déu mana). I encara menys mal que disposo ara d'una mica més de temps per sortir a córrer algunes estones mortes entre setmana. És per tot això que aquest mes no està sent gens prolífic pel que fa a la meva producció "literària" al bloc, donat que a més de les poques "excuses" que tinc per fer cròniques de les meves curses, tampoc he vist ni he sabut de cap acte relacionat amb el running que valgui la pena ressenyar. Ja se sap que als mesos de juliol i agost la gent està més que cansada de tanta cursa i que està demanant a crits un bon descans per començar, al setembre, una nova temporada amb les piles a punt de ser carregades de nou.

Tot i així, i a fi de donar una mica de "vidilla" al bloc durant aquest temps d'inactivitat, m'agradaria destacar què m'he perdut que m'hagués agradat fer i què més que potser millor que no faci. En primer lloc, ja vaig dir que la Cursa de Muntanya de Torrelavit (Alt Penedès) era una opció a tenir molt present en aquesta època: de muntanya però tampoc massa exigent, no gaire llarga (10 km.), barata (8€), amb no gaire gent (màxim 300 inscrits), poc asfalt i molt rural, curses infantils gratuïtes, una bona pàgina web, etc. i també que en tenia bones referències. És a dir, tots els ingredients perquè l'any vinent no hi faltem a la cita la qual, serà la 33ª edició. Aviat és dit. Malgrat no ser-hi, tinc la impressió que és d'aquelles curses -com moltes altres- en què no importa tant la teva pròpia actuació personal (el seu recorregut no és el més idoni per fer una bona marca) sinó, més aviat, gaudir de l'ambient.

L'altra cara de la moneda potser seria la Cursa de Mig Fons d'Andorra (10 km.). Com no la coneixia no la vaig incloure en el llistat de possibles curses per aquest mes; de fet, prou curses en tenim per la geografia catalana com per pensar en anar al país dels Pirineus a fer cap altra cosa que no sigui comprar, visitar Caldea i turisme (natural, el romànic, etc.). Doncs bé, tafanejant pel Web he trobat uns quants comentaris que no la deixen gaire bé (p. ex. el del company blocaire Runnec i també al Web dels Corredors.cat). Potser això confirma el fet que a Andorra s'hi ha d'anar per moltes més coses i no pas per córrer. Qui sap, potser que ens hi acostem algun cop i ho comprovem in situ. I per acabar, i seguint aquest to una mica crític, al final no compto que faci la Cursa de Santa Margarida de Montbuí d'aquest dissabte, organitzada per l'ajuntament de la vila i el CAI (Club Atlètic d'Igualada). I el motiu és que deixant de banda que no ho tinc gaire bé pel tema horari (es fa en dissabte), no he trobat res més enllà del reglament i el procediment per fer la inscripció. I la veritat, potser direu que sóc un primmirat o que és un defecte professional però ja que hauria de pagar 9€, estaria bé que el Web del CAI inclogués una mínima informació cartogràfica (res fora de l'habitual com el perfil i recorregut). Això no ha de desmerèixer la cursa ja d'entrada, ni molt menys, però entre aquesta, per mi, greu mancança i que no he trobat enlloc cap referència, crec que s'ho hauran de fer sense mi. I bé que faran!

Tot plegat, així estan les coses. I per als altres dos caps de setmana la cosa no pinta gaire bé, que diguem. Ja ho anirem veient. De moment, a entrenar quan es pugui, se'n tingui ganes i la calor ens doni un respir. Per tant, aquest dissabte descansarem de nou però no em desconnectaré del tot de les curses ja que potser acabaré traient el cap a la II Cursa del Mosquit, que es fa al Parc de l'Agulla de Manresa i ressegueix una part del traçat de la sèquia. Ja us en mantindré informats.

Primera meitat d'any: què he fet?

Amb la gairebé seguretat que aquest juliol poca cosa faré (o potser res) i que l'agost tampoc és que sigui un mes amb molta tria, crec oportú doncs, fer un breu balanç de la que ha estat la meva actuació en aquesta primera meitat d'any, tant quant al nombre total de curses com pel que fa també als resultats obtinguts. Així, enguany porto 13 curses en 6 mesos, que és més del que a inicis d'any em pensava que acabaria fent i, de fet, ja en porto gairebé tantes com tot l'any passat (16, repartides en 9 i 7). Recordo quan em plantejava els objectius per aquest any que deia que faria un màxim de dues curses al mes i si fa o no fa, això s'està complint, tot i que hi ha hagut un parell de mesos amb només una cursa (gener i febrer) que després s'han vist compensats amb uns quants més amb 3 (març, maig i juny). Així doncs, tot seguit us ofereixo unes quantes dades a mode de curiositat, totes elles extretes o calculades a partir de la taula que, com sempre, podeu consultar al menú de l'esquerra de la pantalla.

• Pel que fa a la distància, tenim tres mitges maratons "oficials" i una quarta que és la que vaig a Barcelona amb motiu de la seva marató, set curses al voltant de 10 km, una de 13,5 km. i una darrera de 12,5 km. la qual cosa fan un total de poc més de 181 km. Penseu que a aquestes alçades de fa un any la xifra va ser de 200 km. (però esclar, hi havia pel mig la marató).
  

• Quant al perfil, sense que hi hagi cap cursa que sigui de muntanya, n'hi ha unes quantes que podríem considerar de mitja muntanya (Castelltallat i Bagà) i alguna altra no del tot planera (p. ex. Cantonigròs, Artés i Torà).

• En termes geogràfics, m'he repartit per les comarques de Lleida (6) i Barcelona (6), amb una incursió al Baix Vendrell (Tarragona). Destaquen el Bages (amb 3 curses) i Segrià (2) i he repetit les Borges Blanques, Torà, Tàrrega, Lleida i Bagà. Com sempre, ho podeu veure al mapa amb més detall.
  

• Quant als resultats, diria que aquesta està sent una temporada bastant positiva, més del que m'havia imaginat abans de començar. Si fem una ullada a les classificacions tenim que les pitjors han estat les mitges maratons (tot i que a la de Balaguer vaig fer la meva MMP amb 1:36h). Per contra, les tres millors han estat les de Lleida (Bombers i Templers) i Cantonigròs, en què m'he mogut entre el 20% i 23%. A la resta m'he situat dins el primer tercil. La conclusió, doncs, és prou clara: a diferència de fa un any a aquestes alçades, he pogut pujar el nivell una mica ja que són unes quantes les curses en què he quedat per sota del 25-30%.
  

• I com anem de gentada? doncs en aquests mesos he compartit patiments amb unes 5.200 persones que repartits entre les 12 curses (no incloc la "mitja" de Barcelona) tenim una mitja d'unes 430. És clar que això amaga una dada també significativa: només les dues de Lleida ja van aplegar més de 2.600 corredors. A part d'aquesta, destaca la cursa de les Borges Blanques (733) i pel cantó contrari tenim la més minoritària en què he participat fins el moment (Bagà amb 59), i unes quantes més al voltant dels 120 corredors (no conec la dada de Torà -recordeu que va haver-hi una errada tècnica- però no compto que fóssim gaires més).

• Aquestes 13 curses m'han suposat una despesa de 135,5 EUR i un preu mitjà d'inscripció de 10,4 EUR. És clar que en una (Barcelona) no vaig pagar i una altra (Cantonigròs) era gratuïta. A canvi, m'he fet amb el xip groc, unes quantes samarretes, un paravent (Balaguer) que vaig haver de donar de tan gran que m'anava i poca cosa més.

Per acabar, us deixo l'enllaç d'una entrada relacionada amb motiu del que va ser el meu segon any com a corredor popular (el 2010). Ara ja vaig pel tercer.

Mostra Curses Gener-juny 2011 en un mapa més gran

Juliol: poc o res en l'horitzó

Avui és el darrer dia del juny i toca pensar en les opcions del juliol, si és que acabem fent alguna cosa digne d'esment ja que tot sembla indicar que serà un mes en blanc. Després de repassar el calendari no he vist cap cursa d'aquelles que diguis "osti tu, aquesta no me l'he de perdre per res del món" i a més, sense ser una persona gaire sociable, he de confessar que la meva agenda per a tots els caps de setmana està ocupada per actes socials i familiars, tret del primer (però just aquest toca descansar després de dues curses seguides). Així doncs, a diferència de les anteriors entrades d'aquesta mena, aquest cop no dividiré el seu contingut en curses que faria, altres que em rumiaria i altres que no faria però que per un motiu o altre m'han cridat l'atenció. Més aviat, parlaré de les curses que m'agradaria fer (i que hauré de deixaré per a l'any vinent) i d'altres en què m'he fixat però que hi ha algun altre factor (a més de tenir la jornada ocupada) que em dissuadeix de fer-la (p. ex. el preu). Òbviament n'hi ha un altre que també s'ha de tenir en compte: el juliol no és l'època més propícia de l'any per córrer doncs ja sabeu que a les nostres latituds la calor pica d'allò més.

Feta aquesta introducció, detallem una mica més les (im)probables opcions. En primer lloc, les curses que m'agradaria fer, i que són aquestes:

• Dissabte, 9: Cursa de muntanya de Torrelavit. És de 10 km. amb un perfil no gaire dur però tampoc és plana, ni molt menys. A més, el nom del club que l'organitza també és un indicador del que cal esperar-hi (feu clic a l'enllaç). Un aspecte a favor: és barata doncs val 8€.
• Dissabte, 16: Cursa de Santa Margarida de Montbui. És de 10 km. organitzada pel Club Atlètic d'Igualada però a part del preu (9€), no en sé res més: ni recorregut, perfil, etc. Depenent de com vagi la tarda d'aquest dissabte, potser m'hi deixaré caure.
• Dissabte 30: Cursa Popular de Bagà. Si la fes seria el tercer any consecutiu i és una opció a tenir en compte perquè és molt popular, de 8,5 km. amb un circuit que ja conec i es manté en un preu molt econòmic: 4€.
• Dissabte 30: Cursa de l'Espluga de Francolí. És de 15 km. i la relació preu-distància està força bé (12€ amb xip propi). No té un recorregut pla sinó que puges fins la meitat i l'altra meitat la fas de baixada. És una oportunitat per aprofitar el cap de setmana i visitar aquestes contrades: Poblet, Montblanc, etc. Depenent de com vagin les vacances, qui sap ...

I en segon lloc, les curses que he vist i que no faré, i ni ganes. I curiosament les dues que indico són de Manresa (em sap greu):

• Dissabte, 9: La Gran Eixelebrada. Una cursa per equips de tres persones, lligades amb una corda per la cintura (em recorda a la Gran Follada d'Igualada), que han d'evitar obstacles i transcorre pels carrers de la capital del Bages. És de 4 km. i val 10€. (no tinc clar si és per equip o cada membre). Però vaja, tant se val perquè aquesta mena de "curses" no em convencen gaire, i menys encara córrer per uns carrers que ja tinc més que trepitjats.
• Dissabte 16: Cursa del Mosquit. Sembla que finalment es farà, al contrari del que deia en una entrada recent, recollint fonts d'informació fiables. El que passa és que crec que la seva organització ha passat a mans d'una botiga d'esports de Manresa (2.0) que sembla s'està ficant bastant en aquest món, i amb un cert èxit. De totes formes, el seu preu és de 14€ (no sóc soci del Club Tennis Manresa) i us confesso que no em ve de gust pagar-los quan crec que no els val. I l'experiència de l'any passat no va ser del tot positiva. Potser aquest dissabte em vindrà més de gust anar a Santa Margarida de Montbui.

Tot plegat, un mes de juliol que no destacarà gaire per la seva àmplia, variada i interessant oferta de curses i que té molts números que acabi no fent-ne cap. Si això passa, potser ho hauré de compensar després amb l'agost. Ja ho anirem veient.

Bagà: com un coet!!

Primer de tot, disculpeu-me per publicar la crònica de la Cursa d'Estiu de Bagà una mica tard, tenint en compte que es va fer aquest passat dissabte. Dit això, confirmo que aquesta ha estat la més minoritària que he fet des què vinc participant en curses populars, ja que la llista d'inscrits incloïa 78 corredors i a la classificació final hi sortim només 59. Després de consultar les dades de les edicions anteriors ja sospitava que la cosa aniria d'aquest pal i a més, potser el fet que aquest cap de setmana hagués coincidit amb el pont de la Diada de Sant Joan, suposo que no hi ha ajudat gaire a que fóssim més gent. Ara bé, tant se val perquè en aquest cas es podria aplicar aquell dita de "pocs però molt ben avinguts". A més, a part d'aquest bon feeling, en el meu cas particular diguem que tenia bones sensacions recolzades en els resultats de les darreres curses, tot i que aquesta de Bagà no sigui de les meves preferides quant al seu perfil.

Amb aquest preàmbul, em presento de nou a la Plaça del Raval de Bagà (ja hi vam ser el 2009 i 2010 i qui sap si repetirem a la cursa que hi fan al juliol) i ja intueixo que correrem en família perquè l'ambient que s'hi viu és agradable i tranquil de la poca gent que som. Encara millor perquè això vol dir que no haurem de fer cues per a res (aparcar el cotxe, recollir el dorsal, dutxes, etc.). I el que és un dels aspectes més importants: la comoditat de prendre un cafè i fer la visita de rigor al lavabo en un bar al costat mateix de la sortida. Perdoneu el to un pèl pedant però vaig tan tranquil que ni tan sols em prenc la molèstia d'escalfar una mica i fer uns quants estiraments (per a què? per cansar-me abans de començar?). Pago el cafè i em situo a la sortida molt poc abans de començar. Amb el perfil al cap i coneixent part del recorregut (la segona meitat), agafo una certa embranzida durant els primers 2 qms. per després prendre-m'ho amb calma, coincidint amb l'inici de la pujada i, sobretot, del 2n al 3r quan hi ha el tram de més pendent. Aquí perdo unes quantes posicions però com em sento bé i les cames responen, penso que ja les recuperaré després. A partir del 5è qm. s'inicia la darrera pujada -amb un pendent més suau- i continuo amb un ritme bo, sent conscient que si no tinc una defallida faré una bona cursa i una bona posició final.

Passo l'equador i arribo a l'ermita de Sant Joan de l'Avellanet; aquesta part, i fins al final, ja me la conec i sé que ara ve el més bo de la cursa: la baixada, esquitxada d'algun tram pla. M'oblido del fre i premo l'accelerador i això em fa avançar els pocs corredors que van per davant meu i que m'havien superat a la pujada. La veritat és que em sento tan bé que en cap moment tinc la sensació que defalliré i pagaré car aquest darrer esforç. Em ve a la memòria la "pájara" de l'any passat a la cursa popular (finals de juliol), propiciada també per una lesió, i sé que aquesta l'acabaré d'una forma ben oposada. Al final, arribo en la posició núm. 17 d'un total de 59 corredors i havent baixat de l'hora. I el que és més important, creuant la meta amb un somriure a la boca perquè s'havien confirmat les bones sensacions. I això que durant la setmana no havia entrenat res de res. Com ja he dit més d'un cop, tinc la impressió que ara he arribat a un nivell que no em costa gaire de mantenir, que no m'obliga a entrenar ni gaire sovint ni gaire fort i que em permet fer curses més o menys bones. Potser és allò de com menys, més.

I com ja és un costum, deixeu-me fer una breu valoració de la cursa.

• Aspectes que m'han agradat: per començar, el preu, i amb aquest cal ser conscient que per 6€ no es pot demanar una cursa d'allò més sofisticada. Però molt sovint la senzillesa és la millor via perquè després els corredors no tinguem sorpreses negatives. I en aquest cas no n'hem tingut cap (que jo sàpiga): els avituallaments eren els anunciats, tots (crec) els qms. estaven indicats (no sé si bé o malament perquè ja sabeu que no duc GPS), l'entrepà de rigor en acabar la cursa molt bo, la dutxa gairebé per a tu sol, etc. En definitiva, una cursa amb dues parts ben diferents (pujada i baixada sense cap complicació afegida), en un entorn maco, ben organitzada i amb un ambient molt agradable. Què més es pot demanar?
• Aspectes que no m'han agradat: gairebé cap ni un. Però per posar el meu granet de sorra a suggeriments de millores futures, potser caldria indicar millor el recorregut a les cruïlles (p. ex. recordo que més d'un corredor ja enfilava el camí cap el coll de Turbians quan calia seguir per la mateixa pista). Així mateix, potser també convindria posar al tram de carretera que mena a Bagà, algun cartell més de precaució per als cotxes (que ja n'hi havia). De vegades la convivència entre corredors i conductors pot ser un xic difícil. Però vaja, són detallets que no desmereixen ni molt menys, la valoració global de la cursa que, i és un avís per a navegants, és molt bona.

Per acabar, us adjunto els enllaços a les dues curses populars de Bagà (2009 i 2010) i un més d'"extra".

Per Sant Joan, a Bagà

Suposadament demà a aquestes hores ja hauré fet la darrera cursa del juny i qui sap si també de la temporada, abans de l'aturada estival. Es tracta de la XXII Cursa d'Estiu de Bagà, vila que amb aquesta serà la tercera vegada que visito amb motiu d'una cursa des què vaig començar a participar en proves populars (any 2009), ni que sigui per curses diferents. Val a dir que aquest honor és compartit també amb Lleida (templers i bombers), Olot (mitja marató i volcans) i Tàrrega (tres mitges maratons). En aquest cas en concret la cursa és de 12,5 km. i ni molt menys és plana, doncs té una diferència d'altitud d'uns 200 m. entre el punt més alt i el més baix; això sí, si el perfil no enganya, aquest no té cap complicació perquè des del qm. 2 fins gairebé el qm. 7 és de pujada i després, i fins el final, tot és de baixada. Per tant, hauré de ser conservador en el primer tram i més agossarat en el segon, bo i més si com s'espera demà farà una forta calor. En aquest sentit, destacar l'encert de l'organització de fer la cursa a les 9:00h, tot i que per a mi voldrà dir haver de matinar una mica per arribar-hi a temps.

A part d'aquestes poques dades reconec que no en sé gaire més de la cursa de demà, llevat que la pàgina de Ropits la descriu com "de mitja muntanya tranquila, ascendent i descendent" i amb una combinació d'asfalt i pista. I un dels millors aspectes a valorar és el seu preu: 6€, la qual cosa fa que si fem la relació amb el nombre de quilòmetres, deu ser una de les curses més barates (0,48€/km.). A més, si consultem les classificacions de les darreres nou edicions, és molt probable que la de demà sigui la cursa amb menys gent en què hagi participat, doncs ens movem entre un mínim de 41 corredors i un màxim de 83 (l'any passat). I si afegim que aquest cap de setmana coincideix amb el pont de la diada de Sant Joan, doncs tot fa suposar que la cosa no variarà gaire. Com veieu, passarem dels gairebé 1.400 corredors a Lleida de fa una setmana a menys d'una dècima part.

I qui sap si la de demà serà la darrera cursa d'aquesta temporada, més que res perquè després de fer una primera ullada al calendari, el mes de juliol no té gaires opcions atractives (per mi) i, a més, per motius familiars tinc un parell de caps de semana ocupats. Tot plegat, ja ho anirem veient.