dimarts, 26 d’octubre del 2010

Cursa de Manresa: un gran èxit!

Matinal del diumenge reservada per a la cursa dels 10 km. urbans de Manresa i de la qual ja en vaig parlar fa uns dies en una mena de pre-crònica, en què fins i tot publicava el recorregut tenint en compte la mancança observada en aquest sentit per part de l'organització i que, pel que he vist després, crec haver-lo encertat de ple. La veritat és que veure els toros des de la barrera té també el seu interès, no tant si un fa de simple espectador a l'espera que vagin arribant els corredors (doncs pot ser una mica avorrit) sinó, i sobretot, si es pot fer un cert seguiment de la cursa. Així, amb la intenció de fer un modest reportatge fotogràfic (sóc conscient que això sona una mica presumptuós per dir només "fer unes quantes fotografies") vaig seguir la cursa damunt la bicicleta per diferents punts de la ciutat, sent conscient que em seria impossible fer-la al complet.

Anem per parts i expliquem breument com ha anat tot plegat: abans de les 9:30h em planto davant la plaça de l'església de Crist Rei (on estava col.locada la meta) i ja em trobo un nodrit grup de corredors guarnits tots i totes elles amb una samarreta que palesa clarament la presència d'un dels patrocinadors principals: la nova Catalunya Caixa, el resultat d'una de les darreres fusions d'entitats financeres. A part d'això, no hi ha gaire més moviment perquè els corredors s'han d'adreçar a l'altre extrem del Passeig Pere III per recollir el dorsal i la samarreta. Recordeu que a l'escrit anterior deia que no trobava gaire eficaç aquest detall, bo i més si després a l'arribada et donen la bossa del corredor, però suposo que deu haver-hi algun motiu. Tant se val, aquest no és ara el tema. Mentre espero que arribi el moment de la sortida vaig passeig amunt i avall per copsar l'ambient i continuar fent fotos. I reconec que sento una certa enveja sana dels corredors per no poder estar amb ells (m'imposo un descans que no m'ha de venir malament del tot) però les cames ja se'm van soles de les ganes que tenen de participar a la cursa.

Pocs minuts abans de la sortida veig en un grupet de corredors que encara s'estan canviant i penso que aquests arribaran amb el temps molt just i sense haver escalfat. Després m'hi fixo més i ... carai, són ni més ni menys els dos primers classificats masculins (José Ríos i Pol Guillen) i la primera fèmina (Rosa Morató). Així que no m'ho rumio dues vegades i fent de "paparazzi" els fotografio una mica d'amagatotis. No sé si en el seu cas deu ser habitual començar una cursa sense l'escalfament previ de rigor però pel que es va veure després, diria que ni ho van notar, si es té en compte els seus respectius temps. Doncs bé, ja els tenim tots col.locats i a les 10:30h es dóna la sortida; els primers comencen a desmarcar-se de la resta i es veu ben bé que cadascú va al seu "rotllo". Decideixo que un cop iniciada la cursa el primer punt del recorregut on fer fotos sigui a la Bonavista, després que els corredors passin pel km. 2 i hagin pujat el Passeig de punta a punta; arriba el primer grupet de 3 corredors que de fet, al final seran els tres primers classificats i queda molt clar que la cursa serà un duel entre José Ríos i Pol Guillen. Per cert, van com fletxes!

Sense gaire temps per fer més fotos (un parell més dels perseguidors) em dirigeixo al segon punt que es troba al voltant del km. 5, a la Plaça de la Creu. Sembla que la cursa s'està decidint perquè en José Riós s'ha desempallegat dels altres dos i passa destacat. I segueixen anant com fletxes! M'enfilo de nou a la bicicleta per anar ara a la cruïlla dels carrers Barcelona amb l'Alcalde Armengol, al voltant del km. 6 ja que és un punt on sempre s'aplega molta gent animant els corredors. Com els primers se m'han "escapat" em dedico a fotografiar la resta de corredors i ja te n'adones que els primers ho són perquè s'hi dediquen d'allò més i els altres, amb més o menys fortuna, anem fent. En altres paraules, passat l'equador de la prova les cames ja pesen més i és on cal començar a prémer els dents, si és que es pot. Aquestes altres fletxes ja van més a poc a poc. Com ho tinc molt a prop, decideixo enfilar cap a Crist Rei, al tram final de la cursa, per si encara puc veure els primers corredors passant pel km. 9. Però no hi sóc a temps i amb prou feines arribo just per fotografiar el moment de l'arribada. De fet, la cursa ha estat tan ràpida que el guanyador -en Ríos- ha batut el rècord que, justament, tenia el segon classificat -en Pol Guillen. El temps final ha estat de 29':44" o dit amb altres paraules, un ritme de pas inferior als 3'/km. Si ja ho deia que anaven "fletxats" (classificació).

I que dir de la resta? doncs d'una banda els dos representants del "Team" han fet un paper més que digne ja que el Frans ha baixat dels 44' i el Xavi dels 46', per sota de la meitat de classificats que al final, han estat un total de 869 participants. I de l'altra, destacar que els darrers llocs han estat copats per corredors de la Catalunya Caixa. No sé què pensar d'això ... Si la fusió ha d'anar igual de malament que la cursa ja puc retirar els pocs estalvis que hi tinc. Bé, després de tanta xarrameca, aquí teniu les meves fotos (també podríeu veure'n de més a altres Webs -p. ex. a la del Koala's Team o del diari Regió 7- però ja us dic jo que aquestes són millors. Com es nota que ja no tinc cap iaia! Les podeu veure en aquest enllaç del Picassa o amb aquesta presentació amb alguns breus textos introductoris.

Per acabar, potser us interessaria llegir les cròniques de les meves dues presències en aquesta cursa:
  • La cursa de Manresa del 2009.
  • La cursa de Manresa del 2007.

6 comentaris:

  1. José Rios guanya a un ritme de 2:59 m./km.
    Mare de deu senyor!. Jo no arribo a aquesta velocitat ni en un sprint de 100 metres en baixada!, (i no es broma).
    Felicitats per la crónica.

    ResponElimina
  2. Gràcies. La veritat és que tant ell com el Pol anaven "follats". Dubto que amb la BTT els hagués pogut atrapar. Quina enveja sana que els hi tenia!
    Si vas al Pont potser encara ens veurem, tot i que no correré.
    Records.
    JC

    ResponElimina
  3. hola joan carles....enhorabona per l'escrit, buscant fotos de la cursa ( la meva 1º) he vist el teu blog...m'ha fet gràcia perque vas ser profe meu a la joviat...quan estudiava turisme "antaño"...no se si hem recordaras,, jo si...apa salut i a veure si coincidim en alguna cursa. jaume pla.

    ResponElimina
  4. http://moiaesports.blogspot.com/27 d’octubre del 2010, a les 16:48

    Però no m'havies de fer una foto?
    No entenc res.. Ah, si, anava com una flexa?
    Per cert, 40,06, k te parese?
    pep

    ResponElimina
  5. Hola Jaume,

    Doncs ara que ho dius la teva cara -després de veure-la pel Facebook- sí que em resulta familiar, tot i que des dels temps de la Joviat han passat 10 anys (o més). Com passa el temps ... Espero que aquesta no sigui la teva darrera cursa i que t'animis a fer-ne més. T'asseguro que si t'ho prens amb calma i bona filosofia t'hi acabaràs enganxant i cauràs al costat "fosc" de l'esport popular.

    Salutacions i espero coincidir amb tu en més curses.

    Joan Carles

    ResponElimina
  6. Hola Josep,

    Doncs sí, vaig estar voltant amunt i avall amb la bici però entre buscar uns i altres, se'm devies passar per alt. A més, tinc una càmera senzilleta i és clar, a la teva velocitat de creuer haguessis sortit borrós. Renoi!! amb 40:06 només els més forts poden seguir el teu ritme i el que sóc jo, ni m'ho plantejo.

    Fa un temps m'haguessis anat molt bé com a llebre per baixar el meu temps dels 41' però ara ja no. En aquesta cursa de Manresa m'hagués conformat amb un temps al voltant dels 44'. Què hi farem? Sóc un any més gran i no estic en forma.

    Enhorabona i gràcies per seguir el bloc.

    Joan Carles

    ResponElimina