dilluns, 17 de maig del 2010

Futbol? Puagg!!!

No per esperat puc estar fent salts d'alegria per tot el rebombori que s'ha fet al voltant de la victòria d'ahir del Barça a la lliga de futbol (puagg!!). Ja deia en un dels darrers escrits -després que a la passada jornada no s'assolís el títol- que fer-ho era només qüestió d'una setmana més d'espera i d'un tràmit anomenat Valladolid. Però com en aquest puto esport tot es magnifica i s'exagera de forma exponencial doncs ja tenim servit el moment d'èpica i glòria. Al llarg dels darrers dies semblava com si s'hagués de repetir els miracles de Tenerife i Corunya i que guanyar a l'equip de Pucela era com haver-ho de fer a l'Inter de Milà (glups! perdó, aquest nom ara deu ser maleït). Al cap i a la fi toquem de peus a terra i pensem per un moment que el Valladolid ha baixat a segona divisió per la qual cosa podem deduir que ... gaire bo no havia de ser, per molt que Javier Clemente fos el seu entrenador (un altre que per allà on passa no es que faci gaires amics i que té més verborrea que cap altra cosa).

Compte, amb això no vull que se m'interpreti malament. Felicito al Barça i als seus milions de seguidors culés (dels quals tres membres del nostre "Team") perquè guanyar una lliga amb 99 punts no deu ser cosa fàcil, i més si tens al Madrid trepitjant-te els talons fins la darrera jornada. De totes formes, tinc la sensació que no ha estat el mateix que fa un any i és clar, de guanyar els 6 títols possibles (i perquè no n'hi ha més) a només 1 (o 2 si al seu moment es fa amb la Supercopa d'Espanya) hi ha una certa diferència. Ja ho va dir no sé ben bé qui però que coneix molt bé el món d'aquest esport, que per a clubs com el Barça o Madrid és més dur deixar de guanyar títols que fer-ho. Per això, crec que el moment d'eufòria d'ahir, a part de ser exagerat per l'exposat amunt, no és més que un reflex de la frustració per no poder repetir els èxits de la passada i fantàstica temporada. I més quan el Barça haurà de veure enguany com no podrà aixecar el màxim trofeu a Can Bernabeu que, estic convençut, era el que tothom desitjava (i com no, el que a Madrid volien evitar fos com fos). Per mi, segurament la final de la Champions League serà l'únic partit de futbol que vegi sencer en molt de temps -si a casa em deixen, és clar- perquè sense cap mena d'ànsia i nerviosisme, veuré dos equips molt diferents en el seu estil de joc i també perquè, sincerament, se me'n fotrà qui guanyi.

Per cert, d'aquest cap de setmana plenament esportiu (fórmula 1, tennis, etc.) no ens oblidem que també ha acabat la fase regular de la lliga ACB de bàsquet, amb el Barça en primera posició. Les seccions del F.C. Barcelona acaparen tots els títols però en canvi és la de futbol (puagg!!) la que se'n porta la glòria. Així, només cal veure l'ambient que es vivia ahir al capvespre a la meva ciutat i la tranquil.litat de fa una setmana, quan l'equip de bàsquet va conquerir l'Eurolliga. Si més no, la sort que tenim els opositors al futbol a Catalunya és que com la lliga ja s'ha acabat, no haurem d'aguantar les estúpides notícies amb què ens han atabalat durant mesos i mesos. I tot i que ara vindran les eleccions a la presidència de l'era post-Laporta, aquesta ja és una altra qüestió perquè fins i tot encara riurem veient com uns i altres es llencen els plats pel cap, treuen els draps bruts, etc. Segur que programes de telescombraria com "La Noia" i "Salvame" faran reportatges especials; ara bé, no m'imagino l'Esteban la Marchante o la Nízar fent de creadores d'opinió. Potser si fos la Bermúdez encara ja que com a mínim va estar casada amb el Dani Güiza!!

10 comentaris:

  1. El Bayern x Inter m'és molt important perquè el gran Cruzeiro EC (meu club primer) és a quarts de la Libertadores i vull la venjança contra en José Mourinho! :P
    Molt bo el post, com sempre!
    Una abraçada, Raul.

    ResponElimina
  2. No puc estar més d'acord amb tu quan et refereixes al protagonisme eclipsador del futbol, i concretament del FCB i del Reial Madrid dels darrers mesos. És completament excessiu el ressò que se'n fan tots els mitjans (no només els esportius, que aquests poden ocupar les pàgines que vulguin, per això hi són) i que la programació de la cadena pública autonòmica es vegi afectada setmana rere setmana. No s'hi val. Algú hi pensa, amb els que no ens agrada el futbol? Espero que, a partir d'ara, la cosa vagi de baixa.

    Gràcies per compartir aquesta opinió arriscada.
    A reveure!

    ResponElimina
  3. Hola Raul,

    No estic gaire al dia del futbol brasiler i de fet, del futbol en general. No em queda, doncs, clar què vols dir amb això de la venjança contra en Mourinho, de qui per cert, a mi ni fu ni fa però reconec que com a mínim, quan ha de dir una cosa no té pèls a la llengua. Què potser us va fer la guitza al Cruzeiro quan era entrenador d'algun altre equip fa anys?

    Salutacions.

    ResponElimina
  4. Hola Irene,

    No sé si és una opinió arriscada però sí observo que quan afirmo que passo absolutament del futbol, la gent em mira amb una cara d'estranyat. És més, quan dic que no sóc del Barça i que a mi no em treu la son el que faci, alguns ja pensen automàticament que sóc del Madrid. És com si tothom hagués de pertànyer a aquesta mena de secta futbolística i que si no hi combregues aniràs de pet a l'infern. Ara ja saps que si busques algú altre que et faci costat en moments d'assetjament futbolístic, em tens al teu costat!

    Gràcies per llegir-me i salutacions.

    ResponElimina
  5. Joan!
    És que el Mourinho, entrenador de l'Inter, pot arribar al Mundial de Clubs si guanya la Champions... I el meu Cruzeiro també hi pot ser si guanya la Libertadores. Així, el Cruzeiro podría venjar el Barça.
    Però el problema és que per les notícies que corren, el Mourinho ja no serà entrenador de l'Inter a finals d'any, quan es juga el Mundial a Abu Dhabi... I el Cruzeiro té una mica complicada la tornada dels quarts de final de la Libertadores... Paciència! :)
    (perdó tota la pesca futbolera...)
    Una abraçada, Raul.

    ResponElimina
  6. Raul,

    No veig perquè el Cruzeiro ha de venjar el Barça. No crec que entre tots dos clubs hi hagi gaires lligams i vincles com perquè un se senti solidari amb l'altre. Per ser sincers molt em temo que als culés se'ls en fot qui guanyi la Copa Libertadores.

    Salutacions cordials.

    ResponElimina
  7. Absolutament demencial el bombardeig massiu culé a la televisió autonòmica catalana. Contínuament notícies, reportatges, comentaris en debats que no tenen res a veure... Ja n'hi ha prou, no?.
    A més, els comentaris sobre el rival principal han estat d'un gust dubtós, demostrant un no saber guanyar que esgarrifa.
    A mi també em passa: quan dius que no t'agrada el barça t'associen directament al madrid. Quan dius que tampoc t'agrada, et surten amb un: "ah! ets de l'espanyol" i finalment no entenen res quan els dius que el futbol t'importa poc i que si ha de guanyar algú, doncs que sigui el Centre d'Esports Sabadell o el Bayern München (per qüestions familiars).
    Un altre bombardeig insoportable (parlo per mi, és clar) és el de la fòrmula 1. Pre-entrenaments, entrenaments, classificacions, cursa, post-cursa...durant tot un cap de setmana; i la resta de la programació de tv3 s'ha d'adapatar al maleït i avorrit circ dels cotxes.

    ResponElimina
  8. Hola Rodri,

    Tens molta raó; el bombardeig mediàtic ha assolit nivells mai vistos fins ara. Com ja he dit en algun altre escrit, el futbol ha passat -i amb escreix- a ser el veritable opi del poble, allò que atonta les masses -incultes i cultes- i que fa que no pensin en altres coses. Com a "placebo" va molt bé i entenc que de vegades, per pensar en crisi, crisi i més crisi, val més fer-ho en l'esport, ni que sigui en el futbol. Ara bé, ha passat de taca d'oli. Imagina't ara en el bombardeig que tindríem als propers dies si el Barça jugués la final de la Champions. Agg!!

    I sobre els cotxes, més del mateix. Però com a mínim això és només el cap de setmana que hi ha cursa que en el tema del futbol, és dia rere dia, matí, tarda i nit.

    Estic amb tu. Per cert, què fa el C.E. Sabadell?

    Salutacions.

    ResponElimina
  9. Bah. Ha quedat a mitja taula a segona B. Enguany s'esperava més, després d'arribar, la temporada passada, a les eliminatòries d'ascens a segona A.

    Fins aviat.

    ResponElimina
  10. Doncs paciència Rodri. Pel que tinc entès la Segona B és una categoria difícil des del punt de vista econòmic, amb autèntics problemes per als clubs per poder-se mantenir si no hi ha gaires diners.

    Sort per la temporada vinent.

    ResponElimina