dimarts, 5 de gener del 2010

Fent raquetes de neu pel Cadí-Moixeró

Atesa la poca oferta de curses per aquest primer cap de setmana de l'any, el passat diumenge el "Team" va optar per una activitat del tot diferent però a la vegada complementària -o així ho pensem- en la nostra preparació atlètica. Tanmateix, va servir també perquè en Frans i en Xavi provessin part del material de muntanya adquirit darrerament, per a un futur repte del qual suposo que us en parlaré més endavant. Així, vam fer una travessa amb raquetes de neu per part de la Serra del Cadí-Moixeró aprofitant que hi havia certs gruixos de neu que ho permetien. Dit i fet, sortim de Manresa a les 7:15h en direcció al pàrquing del Mirador de Gresolet (1.645 m.) i que no s'ha de confondre amb el refugi del mateix nom que està a l'altra banda de la riera de Gresolet, i cap a les 8:45h comencem la nostra ruta seguint la traça del PC R-124 fins el Collell (1.845 m.) i el Coll de Bassotes (1.860 m.). De fet, aquest tram inicial ja ens el coneixem perquè si recupereu els escrits de l'agost en veureu un d'inici de mes descrivint una sortida en BTT feta amb el Frans, el dia abans de la cursa de Bagà, i de la qual vaig tornar a casa amb les cames una mica baldades.

Sense abandonar el PR C-124 ens encaminem en direcció al conegut Pas dels Gosolans i en arribar més o menys a la cota dels 2.000 m. d'altitud, veiem que ja ens podem calçar les raquetes tot i que després descobrirem que ens les haurem de traure perquè en algunes zones la neu és escassa i/o se l'emportada el vent. No és qüestió de fer malbé les raquetes fent-ne un ús per al qual no han estat dissenyades. Anem pujant i en arribar a l'alçada de Prat Llong (a uns 2.200 m.) ens plantegem si provar d'arribar al Pic de Costa Cabirolera o optar per una altra alternativa. Val a dir que l'objectiu inicial de la sortida era, justament, l'ascensió a aquest cim per, d'aquesta manera, fer el sostre de la província de Barcelona (amb poc més de 2.600 m.). Ara bé, el fet de no tenir gaire temps disponible per fer la ruta programada -les obligacions familiars manen- i l'empitjorament de les condicions meteorològiques ens van desaconsellar de seguir endavant. Al cap i a la fi, haver-ho fet hagués suposat baixar fins el Cortal dels Cortils (un refugi no guardat) i tornar a pujar (bé pel Pas del Cabirol, bé pel Pas de la Roca Plana), amb la qual cosa la dificultat i la duresa s'haguessin multiplicat. Òbviament, la fotografia adjunta no correspon a la nostra sortida -doncs ja podeu imaginar que falta un element tan bàsic com és la neu- sinó que l'he trobada al Web, i correspondria a la panoràmica del Comabona vista des del Cabirolera. Per cert, si voleu veure el llistat de tots els cims comarcals, aquí teniu l'enllaç al Web del Club Excursionista Pirenaic amb informació més detallada.

Així doncs, optem per una alternativa més còmoda i curta. D'estant Prat Llong no deixem el PR C-124 i carenem per la Serra Pedragosa fins el Clot Palomar, on el deixem per pujar primer al Puig de la Font Tordera (2.526 m.) i després al Comabona (2.554 m.). De tornada, no ens compliquem la vida i ho fem pel mateix camí. En total, les dades dels GPS donen una durada de gairebé 7h:15' i una distància total de poc més de 23 km. dels quals calculo que quasi la meitat amb les raquetes als peus. En definitiva, una sortida molt gratificant perquè ens ha permès fer una activitat no gens habitual a les nostres agendes per uns indrets de muntanya que són, realment, fantàstics. Llàstima que al migdia el cel es va ennuvolar i ens va impedir de gaudir d'unes vistes paisatgístiques d'aquelles que se'n comenten sovint i en trobes fotos arreu (el Pedraforca a la cara sud i la Cerdanya a la nord.) De fet, buscant informació pel Web t'adones que hi ha un fotimer d'entrades amb la descripció d'aquesta mateixa ruta i d'altres per la zona. Per exemple, aquí en teniu un parell d'exemples (1 i 2) dels nombrosos que he trobat. Si cliqueu a la imatge del mapa el podreu veure ampliat amb més detall i en aquest altre enllaç un mapa molt més general de la Serra del Cadí-Moixeró amb la descripció d'unes quantes rutes per fer a peu i en BTT (per cert, fixeu-vos en el títol d'aquestes darreres i digueu-me si això de "VTT" és correcte o se m'escapa alguna cosa).

Dir també que l'endemà em vaig llevar amb les cames de nou, un pèl carregades. Sembla que això de fer sortides pel Berguedà no els va gaire bé. Per això m'agafo aquests primers dies de la setmana de descans, sense sortir a córrer i a més, plou a Manresa. De totes formes, com l'experiència ha estat prou satisfactòria no descarto fer més sortides com aquesta més endavant, sempre i quan el temps ho permeti, hi hagi encara neu i en el calendari de curses hi trobem un forat (i sinó ja ens el farem). Per si de cas, podem estudiar altres zones on fer més rutes i qui sap si d'aquí un temps, si l'activitat ens agrada d'allò més, canviem les curses a peu per les curses amb raquetes.

Apa doncs, que gaudiu de la cavalcada de Reis d'avui (tot i que em temo que a molts indrets quedarà una mica aigualida) i que us portin molts regals i també una mica de carbó que de ben segur, alguna malifeta haureu fet.

2 comentaris:

  1. Jajajaja Joan, Como se presentan esas carreras????

    Ha salido hoy la revista!!! La puedes descargar en la misma web o verla online.

    No me acuerdo que tiene 24, no doy más de sí y estoy saturadisima. Menos mal que el 7 me voy a Bélgica y desconectaré un poco.

    Espero que me des tu opinión sobre el artículo. Espero que te guste!

    Felices Reyes!!!
    Besos!
    Laura!

    Viaje al atardecer
    All About Cities

    ResponElimina
  2. Jo! qué rápida eres. No he hecho nada más que publicar este post y ya tengo tu comentario. Me leo el ejemplar de la revista con sumo interés y te comento.

    Que tengas un buen viaje a Bélgica y que te sirva para darte cuenta que como te decía en el post de tu blog, el día sólo tiene 24 horas.

    Buen viaje

    JC

    ResponElimina