divendres, 5 de març del 2010

Marató de BCN: recollida del dorsal

Aquest matí he fet de noi dels encàrrecs i he estat el responsable de recollir els dorsals dels quatre integrants del "Team". Lloc: Palau Firal núm. 6 de la Fira de Montjuïc. Per ser el primer cop que participo en una cursa amb tanta gentada m'he quedat una mica sorprès de la infraestructura que hi ha muntada de cara a la Marató. Una munió d'expositors per recollir els dorsals, repartits per milers, un altre per a la bossa del corredor, un tercer per a la samarreta i finalment, un quart per a la verificació del xip. És clar que suposo que amb més de 12.000 persones inscrites és el que toca i pel preu que s'ha pagat (nosaltres encara vam estar de "sort" per inscriure'ns dins el primer dels tres terminis fixats), és d'esperar una organització més o menys eficaç. Òbviament, no es pot recollir el dorsal el mateix dia de la cursa doncs podria ser un autèntic caos. Per tant, aquest tràmit ja està resolt.

Després he fet un volt per la fira del corredor, recollint propaganda a tort i dret d'altres maratons que es fan per Europa doncs he pensat: "Calla tu, que si d'aquesta primera en sortim vius i amb ganes de fer-ne més, ja en tenim informació de primera ma". Qualsevol excusa és vàlida per planejar una escapadeta. També he tastat algun que altre producte energètic, he fet un bon cafè patrocinat per la marca Tupinamba, apagat la set per gentilesa de Powerade i empapat d'informació sobre material esportiu divers (sabatilles, mitjons i altres peces de roba, GPS, etc.). Per cert, en l'expositor de Domingo Catalán he vist l'Arcadi Alibés firmant exemplars del seu llibre que va presentar ahir, titulat Córrer per ser feliç. 42 motius i 195 raons per córrer. Per si no ho sabeu, amb la marató de Barcelona haurà fet el triplet centenari, és a dir, 100 curses de 10.000 m, 100 mitges maratons i 100 maratons, és a dir, en total -i si no m'he equivocat- la gens menyspreable xifra de 7.321,7 km. (0 7.321.700 m.).

Casualitats o no, ahir a la tarda vaig ensopegar a la radio l'entrevista que li feia el Toni Clapés i la seva colla de col.laboradors per al programa "Versió RAC 1", de la qual se'm van quedar coses com les següents:
  • No va acabar la seva primera marató (crec que al 1980) perquè no estava prou entrenat. Per tant, si l'home "centenari" no va poder amb la seva primera i com es diu en aquests casos, qui fa el que pot no està obligat a més.
  • Com tothom, va tenir també l'època de la "marquitis" i té un millor registre en la marató inferior a les 3 hores. Després, quan va veure que no podia millorar més, va buscar altres reptes com ara fer maratons a les seus olímpiques, als cinc continents, en llocs com deserts i casquets polars, etc.
  • La marató de BCN no acaba a l'Estadi Olímpic -quan abans sí ho feia- perquè la pujada a la muntanya de Montjuïc feia difícil assolir marques millors.
  • La clau de l'èxit de les maratons per ciutats grans és fer que passin pels carrers més turístics (imagineu-vos córrer per Paris i Roma i no veure els seus grans monuments), tot i que això implica haver de tallar carrers.
  • Una cosa que em va sorprendre va ser sentir-li dir que abans d'una marató no menjava res d'especial, que preferia dormir més que no haver de llevar-se abans per menjar un plat de pasta. Ell amb un cafè ja fa i que si de cas, menja un cop acabada la cursa. Aquí, cadascú té la seva manera de fer. És com allò de no prendre mai llet abans d'una cursa i jo, si no em prenc un bon cafè amb llet, no arrenco. Com es veu "cada maestrillo tiene su librillo".
  • Per acabar, dues frases d'aquelles que han de quedar ben gravades al cap: la primera és "Sortida de cavall, arribada de burro" per donar a entendre que cal dosificar-se molt per resistir tota la cursa i que si se surt molt valent, després es paga l'esforç. I la segona és "La marató és una cursa de 12 km. que comença al quilòmetre 30", en referència al famós "mur" que comença a aparèixer després de la trentena.
Per cert, si us heu perdut la presentació del llibre de l'Arcadi i no podeu assistir a la Fira entre avui i demà perquè us el firmi, sapigueu que tindreu una segona oportunitat el proper divendres, 12 a l'Ametlla de Merola (cliqueu a la imatge per fer-la més gran).

6 comentaris:

  1. Hola!

    Quanta preparació, quantes expectatives, quants consells llegits i incorporats! Quants ànims que faig arribar a aquest debutant maratonià! Espero que vagi de primera i que la crònica que en facis sigui ben plena de satisfacció per haver-hi participat amb il·lusió.

    Salut i cames!

    ResponElimina
  2. Jo també vaig flipar una mica amb la MaratóExpo!. Soc novato i no imaginaba tanta gent i stands, i reconec que he tingut la sensació de que està tot ben organitzat. I jo també he arreplegat info de totes les maratons d'Europa que estan representades a la fira. I si això enganxa?. Mai se sap!!!. Per cert, que ja tinc el llibre de l'Arcadi, (dedicat per ell), i es molt distret i de bon llegir, perque tracta molts d'aquest temes propis dels malalts del running, i ens podem sentir perfectament identificats.
    Ens veiem demà!

    ResponElimina
  3. Joan Carles! He mirat ara a la pàgina web de la Marató i l'has acabada! Enhoraboníssima! :D A per més!
    Una abraçada, Raul.

    ResponElimina
  4. Hola Irene, mercès pels ànims d'una lleidatana de pro. La cosa ha anat bé però ha costat. Demà faig la crònica com Déu mana.

    Records!

    ResponElimina
  5. Hola Ernest, finalment no hem pogut coincidir avui perquè hem arribat més tard del que havíem previst. Coses que passen quan hem de recollir 5 persones més. Jo també tinc el llibre però encara no l'he fullejat. He vist, però, que és fàcil i ràpid de llegir. Crec que m'agradarà i segur que sempre se n'aprèn alguna cosa.

    Espero que t'hagi anat bé i demà publico la crònica.

    Una abraçada.

    Joan Carles

    ResponElimina
  6. Hola Raul, gràcies i quan aquesta setmana em vegis caminant pel passadís del Departament una mica més lentament de l'habitual, ja en sabràs el motiu.

    Ens veiem pel Dpt.

    Joan Carles

    ResponElimina